Seccions destacades

• L’aigua: Per la dificultat de poder trobar els mecanismes d’extracció emprats per ús domèstic a Campos, amb els seus característics poals i cerca-pous. 
• El molí de sang per fer farina. Es tracta d’un patrimoni molt malmès i dispers, que a més, en molts casos, quan van ser desmuntats, les seves peces, sobretot les més menudes van ser dispersades i n’hi ha pocs de complets. A part d’això, la tipologia del molí d’aquesta exposició, pertany a la varietat dels que tenen la roda amb les pintes a la part superior, quan la majoria les tenen a la inferior.
• El fuster grosser. Aquest ofici va desaparèixer, ja fa molts anys, a causa de l’aparició d’elements de ferro, com és ara engranatges, que van substituir moltes de les tasques que feien aquests menestrals. També van aparèixer innovacions que van fer que ja no fos necessari algun element complet que els fusters realitzaven, com és ara les sínies, els molins, etc. Hi va haver una mínima supervivència de l’ofici dedicant-se quasi exclusivament a realitzar mànecs per eines, però no va servir per conservar la rica història de les tècniques, les eines i les terminologies emprades.
• El serraller. Ofici que deixa de ser necessari a Mallorca a partir de la segona meitat del segle XIX, a causa de la importació de panys, frontisses, escopetes i sobretot amb l’aparició del sistema mètric decimal en que ja no es fan romanes ni pesos, propis de Mallorca. És un dels ofici menys estudiats dels que existien a l’illa.
• El trinxeter. Malgrat que l’ofici encara perduri en algunes poblacions mallorquines, poder arreplegar el conjunt d’eines tradicionals, però sobretot els elements que manufacturaven i la col·lecció de marques identificatives que els trinxeters feien als ganivets, el fan una secció important.
• Les gerretes brodades. Potser hi haurà col·leccions més importants, tant qualitativament com quantitativament, però la mostra dels motlles per elaborar les gerretes la fan excepcional.
• Les botigues. Tant la representació de la botiga del segle XIX, com la del segle XX, conformen un conjunt molt interessat, si tenim en compte que els objectes exposats majoritàriament es troben sense estrenar i van pertànyer a comerços originals.
• La cereria.  Potser és una de les seccions més interessant des del punt de vista etnogràfic, dins l’apartat d’oficis, que hi ha en aquesta exposició. Tant pel seu valor històric, per haver format part d’una cereria centenària de Ciutat, com pel valor patrimonial de les eines emprades per la confecció de ciris.
• Pesos i mesures. La secció corresponent als objectes destinats a mesurar amb el sistema tradicional de Mallorca, mereix un lloc destacat dins l’exposició; tant pel seu ús didàctic, com per la vinculació identitària amb la cultura de Mallorca. Es tracta d’un compendi d’objectes molts valorats pels col·leccionistes, però alhora molt difícil de poder contemplar de manera completa i ordenada. Aquesta secció va ser fa molts d’anys, l’inici de tota la col·lecció que podeu contemplar en aquesta exposició etnogràfica.
• La cuina. És veritat que a Mallorca encara es conserven moltes cuines originals com la que reproduïm en aquest edifici, però és molt difícil trobar-les vestides amb tots els objectes que permetien el seu funcionament, sense que es vegin contaminats per objectes de procedència moderna.
• Els dormitoris. Es tracta d’una petita mostra d’una de les parts de la casa mallorquina amb un petit recull de mobiliari, però potser el replec de roba de vestir els llits, com també dels objectes complementaris als principals mobles, el fan interessat.
• La vestimenta. A Mallorca es fan contínuament mostres sobre la indumentària mallorquina i també és veritat que hi ha col·leccionistes o famílies que disposen de material més divers i potser més interessant del que podeu contemplar aquí, però el que veureu en aquesta secció no sempre està a l’abast del gran públic d’una manera fixa i que pugui servir com a element didàctic.
• La música. La col·lecció, encara sense restaurar, és una mostra del conjunt d’elements necessari per fer sonar les tonades pròpies de la cultura musical mallorquina. Fetes per lutiers i artesans mallorquins -llevat del violí- cosa que la fa prou interessant.

Aquesta col·lecció disposa de seccions completes que es poden qualificar d’excepcionals, per la dificultat de poder arreplegar tot un compendi d’objectes relacionats. També, podem considerar destacat un objecte de manera individual, pel que representi o per la raresa dins un conjunt d’elements de la mateixa categoria.

De seccions destacades, cal fer referència a les que conformen els expositors següents:

• L’aigua: Per la dificultat de poder trobar els mecanismes d’extracció emprats per ús domèstic a Campos, amb els seus característics poals i cerca-pous. 
• El molí de sang per fer farina. Es tracta d’un patrimoni molt malmès i dispers, que a més, en molts casos, quan van ser desmuntats, les seves peces, sobretot les més menudes van ser dispersades i n’hi ha pocs de complets. A part d’això, la tipologia del molí d’aquesta exposició, pertany a la varietat dels que tenen la roda amb les pintes a la part superior, quan la majoria les tenen a la inferior.
• El fuster grosser. Aquest ofici va desaparèixer, ja fa molts anys, a causa de l’aparició d’elements de ferro, com és ara engranatges, que van substituir moltes de les tasques que feien aquests menestrals. També van aparèixer innovacions que van fer que ja no fos necessari algun element complet que els fusters realitzaven, com és ara les sínies, els molins, etc. Hi va haver una mínima supervivència de l’ofici dedicant-se quasi exclusivament a realitzar mànecs per eines, però no va servir per conservar la rica història de les tècniques, les eines i les terminologies emprades.
• El serraller. Ofici que deixa de ser necessari a Mallorca a partir de la segona meitat del segle XIX, a causa de la importació de panys, frontisses, escopetes i sobretot amb l’aparició del sistema mètric decimal en que ja no es fan romanes ni pesos, propis de Mallorca. És un dels ofici menys estudiats dels que existien a l’illa.
• El trinxeter. Malgrat que l’ofici encara perduri en algunes poblacions mallorquines, poder arreplegar el conjunt d’eines tradicionals, però sobretot els elements que manufacturaven i la col·lecció de marques identificatives que els trinxeters feien als ganivets, el fan una secció important.
• Les gerretes brodades. Potser hi haurà col·leccions més importants, tant qualitativament com quantitativament, però la mostra dels motlles per elaborar les gerretes la fan excepcional.
• Les botigues. Tant la representació de la botiga del segle XIX, com la del segle XX, conformen un conjunt molt interessat, si tenim en compte que els objectes exposats majoritàriament es troben sense estrenar i van pertànyer a comerços originals.
• La cereria.  Potser és una de les seccions més interessant des del punt de vista etnogràfic, dins l’apartat d’oficis, que hi ha en aquesta exposició. Tant pel seu valor històric, per haver format part d’una cereria centenària de Ciutat, com pel valor patrimonial de les eines emprades per la confecció de ciris.
• Pesos i mesures. La secció corresponent als objectes destinats a mesurar amb el sistema tradicional de Mallorca, mereix un lloc destacat dins l’exposició; tant pel seu ús didàctic, com per la vinculació identitària amb la cultura de Mallorca. Es tracta d’un compendi d’objectes molts valorats pels col·leccionistes, però alhora molt difícil de poder contemplar de manera completa i ordenada. Aquesta secció va ser fa molts d’anys, l’inici de tota la col·lecció que podeu contemplar en aquesta exposició etnogràfica.
• La cuina. És veritat que a Mallorca encara es conserven moltes cuines originals com la que reproduïm en aquest edifici, però és molt difícil trobar-les vestides amb tots els objectes que permetien el seu funcionament, sense que es vegin contaminats per objectes de procedència moderna.
• Els dormitoris. Es tracta d’una petita mostra d’una de les parts de la casa mallorquina amb un petit recull de mobiliari, però potser el replec de roba de vestir els llits, com també dels objectes complementaris als principals mobles, el fan interessat.
• La vestimenta. A Mallorca es fan contínuament mostres sobre la indumentària mallorquina i també és veritat que hi ha col·leccionistes o famílies que disposen de material més divers i potser més interessant del que podeu contemplar aquí, però el que veureu en aquesta secció no sempre està a l’abast del gran públic d’una manera fixa i que pugui servir com a element didàctic.
• La música. La col·lecció, encara sense restaurar, és una mostra del conjunt d’elements necessari per fer sonar les tonades pròpies de la cultura musical mallorquina. Fetes per lutiers i artesans mallorquins -llevat del violí- cosa que la fa prou interessant.