Peces singulars

La col·lecció de l’Etnogràfic Campos reuneix una sèrie d’objectes singulars que destaquen pel seu valor històric, cultural i etnogràfic. Moltes d’aquestes peces són testimoni d’oficis, tradicions i formes de vida que han desaparegut o que han canviat radicalment amb el pas del temps. Alguns exemplars són extremadament rars i difícils de trobar avui dia, fet que els converteix en elements clau per comprendre millor la història i les arrels de Mallorca.

A continuació, destaquem algunes de les peces més rellevants de l’exposició, cadascuna amb una història única i una importància especial dins del nostre patrimoni:

• El carro de roda plena. Perquè se’n troben poquíssims exemplars a Mallorca, degut a les successives prohibicions que van tenir lloc des de finals del segle XVIII fins a principis del XIX.
• El molí de pedrera. Exemplar espectacular per la seva grandària, ens permet fer una idea de com es pujaven els maresos de les pedreres en pica a Mallorca.
• Els maresos. Realitzats amb les mides tradicionals, tant pel que fa a la llargària amplada i gruixa; i que a més van ser extrets de la pedrera de manera artesanal.
• El jou de llaurar vinya. Si els jous de llaurar i de carro han estat poc estudiats, els de llaurar vinya encara ho han estat menys; sense que ningú hagi vist mai emprar-los simplement haver-ne sentit parlar, queda molt poca memòria viva per aprendre sobre aquest objecte.
• La civera de morts. Una peça excepcional que acompanyava als campaners a la tomba. Cada fuster en disposava d’una pels seus parroquians, però tant pel temps que fa que no s’utilitzen, com per les manies de la gent degut a les funcions a què anava destinada, la majoria han desaparegut.
• Les plantilles de fer rodes de carros. Són excepcionals pel fet que estan assenyalades amb mides anteriors al sistema mètric i ens permet fer-nos una idea de com amidaven els nostres avantpassats.
• Les portes de l’anterior església parroquial de Campos. Es tracta d’un interessant i valuós testimoni provinent del patrimoni religiós de la vila. Per aquestes portes han entrat per ser batiats i sortit per dur a enterrar, generacions de Campaners.
• Els martells i encrues de llauner. La part tradicional i domèstica dels objectes que fabricaven els llauners està desapareixent, quedant molt pocs professionals a Mallorca. La col·lecció de encrues i martells, així com la resta d’eines són d’excepcional importància per estudis futurs.
• La col·lecció de tallants de sobrassada. Aquestes peces van ser completament apartades de les seves funcions quan es va introduir la màquina de capolar carn. Ningú viu ja les ha vistes utilitzar i són molt interessants per un  estudi etnogràfic
• Els embuts de vidre per omplir les sobrassades. Contava el manescal Joan Jaume Miralles, nascut l’any 1900, que ell ja no va veure emprar aquests embuts, però sí que va sentir-ne parlar d’ells a gent major. Són molt poques les referències escrites i estudis que s’han fet dels embuts de vidre, ja que van desaparèixer amb la introducció de l’embotidor.
• Els llums de tea i els festers. Gràcies als dibuixos de l’arxiduc, hom pot saber sobre l’ús d’aquests llums, però són molt difícils de localitzar i van formar part de moltes feines relacionades amb els oficis tradicionals.
• Els lluquets. Tan senzill i pobre era aquest element que trobar-ne d’original és pràcticament impossible, ja que van desaparèixer de les cases amb la introducció dels mistos. 
• La romana de pesar bous de quasi 700 kg, una de les més grans que es conserven a Mallorca.
• L’odre de traginar oli. A Mallorca van ser molt freqüents per traginar oli; és un objecte molt senzill, però molt fràgil i mal de conservar. Pràcticament, ja no se’n troben a l’illa.
• Les màrfegues de posar palla davall el matalàs. Moltes d’elles, van ser desfetes i reutilitzada la seva roba per fer pedaços, ja que van deixar d’emprar-se fa molts d’anys. També molta gent els confon amb un matalàs.