Origen de la col·lecció
El bressol original de la col·lecció van ser els pesos i mesures tradicionals de Mallorca -el que estava més en perill-, seguida de la ceràmica comuna mallorquina. Més endavant, es va afegir tota la resta de la col·lecció.
Antecedents de la col·lecció
La consecució d’aquesta col·lecció, no ha estat res fortuït. Des de molt nin, el qui l’ha recollida i estudiada, sempre va mostrar una disposició favorable a envoltar-se de gent major. La generació mallorquina d’abans de l’eclosió turística, havia viscut canvis molt significatius en la manera de viure, tan material, com social. La gent major de la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX, no desestimava els avanços tecnològics, bé que els agradaven, però en molts casos, associaven els objectes que formaven part de la seva vida quotidiana de quan eren joves amb una vida més assossegada i feliç.
Si havien d’anar a segar manualment, es reunien amb més gent, cantaven, es contaven alegries i desgràcies; quan feien les matances del porc, ho convertien en una festa; en anar a la verema del raïm per fer vi, també s’ho agafaven amb alegria; a tot això, la tecnologia i el nou ritme de vida ho va alterar i la major part dels objectes, pocs i senzills, que ajudaven a fer aquelles feines, van ser oblidats i molts van desaparèixer i el pitjor de tot, és que perdíem la manera d’utilitzar-los.
Inicis de la col·lecció de l'Etnogràfic Campos
Aquests fets exposats intrigaven molt a l’autor d’aquesta col·lecció, que des de molt petit, no es cansava de passar hores i hores escoltant aquesta meravellosa memòria viva que li posaven al seu abast, familiars, veïnats, clients majors dels bar on vivia, etc.
Amb els anys, l’autor de la col·lecció, arribat a una adolescència dura per patir una discapacitat auditiva produïda per un medicament ototoxica, aïllat dins un món i una societat que en aquell temps no era massa comprensiva, va fer de l’observació i la lectura el seu millor refugi.
Miquel Ballester, com podreu veure al seu esbós biogràfic, va dedicar-se des de molt jove a l’estudi de l’arquitectura i construcció tradicional per un costat i a l’etnografia, per l’altre, que en molts casos van lligats; per això durant els anys de l’adolescència i primeries de la seva joventut, es va conformar amb l’àvida lectura d’aquesta temàtica i amb l’associacionisme cultural vinculat.
Amb el temps, a partir de quan l’autor tenia 20 anys aproximadament, va considerar que els objectes relacionats amb l’etnografia tenien perill de desaparèixer o dispersar-se. Aquesta observació venia donada de quan era comissari de vàries exposicions temporals sobre etnografia dins el marc de l’associacionisme que, quan es desmuntaven i es retornaven els objectes aconseguits a manera de préstec, notava la tristor de veure com un treball tan important que suposava la seva reagrupació, investigació, etc, tornava a dispersar-se, quedant només el record i unes quantes fotografies.
Orígens de les peces
L’obtenció dels objectes que formen part de la col·lecció es va aconseguir de moltes maneres.
Una part és herència familiar, doncs el seu pare va col·leccionar quasi tots els objectes que conformen l’apartat de l’elaboració del vi, degut a la seva dedicació a aquest ram; també es van aconseguir objectes varis de la vida quotidiana tant de la llar materna com de la paterna.
Una altra font d’obtenció d’objectes va ser a través de compres, realitzades durant més de 20 anys majoritàriament al mercadet d’antiguitats de Consell, així com a molts antiquaris de l’illa i la compra d’objectes a alguns particulars.
Un altre sistema que ha enriquit la col·lecció i del que està extremadament orgullós i agraït han estat les donacions: algunes sol·licitades quan s’ha sabut que existia una peça peculiar, altres ofertes, primer quan sabien les aficions que tenia en Miquel i després sabent que la col·lecció s’obriria al públic i en volien ser partícips.
Abans de la instal·lació definitiva en el lloc que ara ocupa aquesta col·lecció, tots els objectes disponibles segons cada època d’adquisició han estat moguts de lloc fins a quatre vegades, amb tot el que suposa una mudança d’aquesta envergadura.
De la col·lecció arreplegada s’ha pogut exposar quasi completament, ja que molts objectes són comuns a diferents seccions. Alguns altres, per repetits o per prioritzar l’estat de conservació han estat decantats a un magatzem.
Cal afegir, però que la programació inicial per a la instal·lació de la col·lecció al nou i definitiu edifici, ha estat molt justa i difícil d’encaixar dins l’espai disponible, malgrat que l’edifici disposi d’un total de 1000 m² construïts, havent-n’hi 870 m² d’útils repartits en tres plantes, sense comptar el que s’ha aprofitat de les parets i algun sòtil com a àrea d’exposició.
