Ordre i estatus de la col·lecció

L’exposició es divideix en tres sectors diferenciats:

A la planta baixa, una petita part està dedicada al sector primari, en especial l’agricultura, que mantenia ocupats una gran part de la població de la zona.

La resta de la planta baixa i gran part de la segona estan ocupades per oficis pertanyents al sector secundari, exposant els més representatius de la zona encara que en manquen alguns.

Un petit sector de la planta segona està destinada al sector terciari, comerç i alguns serveis.

La segona planta i alhora darrera planta, es divideix en tres parts:

• Una sala està dedicada al sistema de mesures, tant de l’anterior sistema mètric, com una petita part a objectes antics de l’actual sistema.
• La sala més gran està dedicada als aspectes domèstics de la casa mallorquina i dels seus habitants.
• La darrera sala del recorregut és polivalent i es troba decorada amb una col·lecció de pintura de tota època de pintors campaners o relacionats amb Campos.

Ordre de la col·lecció de l’Etnogràfic Campos

La col·lecció s’exhibeix de la manera més ordenada possible pel que fa a la temàtica, encara que no sempre ha estat possible mantenir aquesta línia, especialment amb el celler del vi, ja que es pretenia que quedés on sempre havia estat en el passat d’aquest edifici.

Però en termes generals, s’ha pretès donar un missatge continuat i ordenat etnogràficament a l’exposició. S’ha intentat mantenir també una proporció d’espais i seccions, malgrat això hagi suposat la no exhibició d’algunes peces adquirides.

Sempre, des del primer moment s’ha intentat que cada secció resultés completa, havent fet vertaders esforços en cercar les peces que mancaven i sobretot, posar esment a les més senzilles -que sovint són les que més aviat desapareixen-, perquè la cadena de producció no quedés interrompuda, com si es pogués reiniciar l’activitat en qualsevol moment.

Les peces de la col·lecció han estat mínimament restaurades o en molts casos tan sols netejats. Algunes, de moment s’exhibeixen, sense restaurar, com es el cas d’alguns instruments musicals, a l’espera de disposar de finançament.

Si bé s’ha intentat acotar la temàtica o especialitzar-la, no s’ha realitzat així finalment. Donada l’escassetat de col·leccions etnogràfiques obertes al públic -al manco les que correspondrien a una comunitat com la nostra- s’ha intentat que la col·lecció fos tan àmplia com fos possible, sempre dins el context de l’etnografia, perquè els visitants tinguin una visió global del que hi havia a la zona de Mallorca on s’ubica l’exposició.

El que sí s’ha acotat, i així es va mantenir des de l’inici d’aquesta col·lecció és que totes les seccions dels sectors primari i secundari prescindeixen de força motriu, tant sigui amb motors d’explosió o elèctrics, només en tres seccions del sector terciari s’ha fet l’excepció d’introducció de l’electricitat de manera molt primitiva i testimonial. La col·lecció es troba actualment en tasques de catalogació, que per fer-se correctament, era necessària que les seccions estiguessin completament muntades, doncs fins en aquest moment no s’ha sabut quins elements serien els definitius. Donada la magnitud de la tasca, s’obrirà al públic mentrestant es realitza l’inventari de manera adequada.

L’estatus de l’exposició de l’Etnogràfic Campos

Aquesta exposició, tant per la construcció de l’edifici, com ja s’ha explicat a un altre apartat, com per adquirir les peces, com pel muntatge mai, fins en el moment de la seva obertura al públic, no ha comptat amb cap sistema d’ajuda pública. No s’han sol·licitat ajudes, simplement perquè fins a pràcticament el darrer moment no es va saber en certesa si el projecte arribaria a bon termini.

Per altra banda, l’exposició permanent etnogràfica, a dia d’avui funciona com una empresa privada, emprant un local adaptat al seu ús i disposant de l’oportuna llicència d’activitat.

Considerem, però, que perfectament podria optar a l’obtenció de l’estatus de col·lecció museogràfica, perquè creiem que compleix els objectius; no descartem que en un futur no es pugui optar per integrar-s’hi, però aquesta opció comporta unes obligacions i deures per la part privada i pública que no sempre són equitatives.

El funcionament i gestió d’aquesta exposició, no té cap ambició lucrativa, cosa que, tanmateix, en cas de tenir-la, mai amortitzaria la inversió feta tant en el continent com en el contingut, simplement persegueix poder cobrir els costos de manteniment -que són molts-, de serveis, d’impostos i si escau de personal. L’objectiu principal és mostrar un tros de la nostra història, amb molta il·lusió, autenticitat i rigor, malgrat que sigui des d’una iniciativa privada.